Vista principal del monument de Ca Na Costa, principal descubrimient arqueològic de Formentera.

     El principal jaciment arqueològic de Formentera és sense cap dubte el Monument Megalític de Ca Na Costa, la data del qual aproximadament és del 2000-1600 aC. Mañá Angulo -arqueòleg- va publicar en 1956 una relació explicativa de 19 estacions arqueològiques. Gran part dels objectes descoberts des de 1904, any en el que es comença a disposar de informació, s´han trencat o han desaparegut. A les Pitiüses és amb en Roman i Calvet amb els quals el fet de buscar tresors arqueològics, passa a ser ciència arqueològica. Precisament la primera de les estacions ressenyades a l'article de Mañá es la del descobriment d'unes destrals de bronze: "...en la lengua de tierra que separa los estanques se encontraron en 1910 dos hachas de bronce y dos lingotes discoidales del mismo metal...". Les dues destrals s'exhibeixen al Museu Arqueològic d'Eivissa. El segon lingot figura a la col·lecció de P. Antoni Vives Escudero, sent desconeguda la seva ubicació.

Destrals de bronze trobades a Formentera.

     Va ser en Jorge H. Fernández el que , en dos articles, de publicació quasi successiva, tractarà seriament aquests descobriment, en el primer escrit ho relaciona amb altres, de materials similars, trobats a Eivissa. (fins completar un total de vuit destrals, dos lingots i un punyal); al segon que venia a confirmar la seva tesis d'una població presencia, parla d'un descobriment similar a Formentera, a la finca denominada "Can Mariano Gallet", quan el seu propietari Josep Escandell preparava el terreny per sembrar va trobar vuit destrals més de bronze.

     Durant el maig de 1954 quant en Friedrïch Oedl i el seu acompanyant Rudolf Huber, gaudien d'una breu estada a Formentera en la qual volien aprofitar per visitar les coves de l'illa. A la cova "d'es Riuets" (La Mola), una de les quals forma part del conjunt de les conegudes amb el nom de "Ses Mamelles" varen trobar fragments de ceràmica indígena que procedia del segon mileni aC.,; també varen recollir una peça de importació d'origen no determinat. segons el criteri de Jorge Fernández, "Es Riutes" podria estar relacionat amb el que es pensa que seria un recimpte fortificat, del qual parlarem més tard. Trias i Roca, arqueòlegs, es refereixen als descobriments de la cova en els seus treballs "...cuesta creerse que esta estación sea un lugar aislado de poblamiento en este sector de La Mola. Sin embargo, debajo de la cueva, en la costa, encontramos algunos fragmentos rodados de cerámica indígena, que podrían estar relacionados con un posible poblado". Tornant al conjunt situat quasi al límit del penyassegat de La Mola, al NO de la finca de "Can Ferrer", el qual en Jorge H. Fernández suposa que és un recimpte fortificat, no em de deixar de suposar que podrien ser restes d'enterraments. Avui en dia aquestos restes es troben molt derruïts i moltes de les seves lloses de cobertura han estat utilitzades per cercar les terres properes, però cap al 1960, la primera vegada que es va veure l'aparent murada , els restes de les càmares eren evidents per la gent.

     A l'any 1974 es varen començar les tasques que donarien lloc a l'excavació i estudi primari de Ca Na Costa. A l'any 1979 es varen començar les obres del "Castellum de Can Pins" sita a la zona d'es Caló i d'època romana.

     Un altre descobriment important, batejat amb el nom de Cercle d'Es Cap, són uns interessant monuments i construccions de pedra, que els arqueòlegs no varen poder arribar a salvar. Disposem de informes verbals que donen a n'aquests monuments el nom de "Es Palaus"; però això només ens informa sobre l'admiració que podien sentir els formenterencs moderns cap a aquestos vestigis tan importants. Hi ha constància de que varen existir més d'un d'aquestos cercles als seus voltants, avui en dia destruïts per complet. Un dels cercles no desapareguts està situat a una zona plana i té uns 13 m. de diàmetre. Jorge H. Fernández ho descriu de la següent manera: "En el interior del círculo se observan divisiones o compartimentos de forma oval, de reducido tamaño. La puerta de acceso está ubicada al Sur y aparentemente forma un ángulo, pero ello tal vez sea debido a que algunas de las piedras se han desplazado. al Norte falta todo un sector que ha sido arrasado para extraer cal de sus piedras. Parece difícil que pueda tratarse de un lugar de habitación dado el escasísimo número de fragmentos que hallados en dicha excavación". A uns 400m al NE del cercle es troba un poblat, el qual és el darrer jaciment arqueològic prehistòric investigat a Formentera. Aparentment ocupa uns 650 m2. La zona visible del poblat recorda , encara que el de Formentera sigui molt inferior, al mallorquí existent a Sant Llorenç.