En aquestes pàgines visitarem els restes del llarg passat històric de Formentera. Parlar sobre la història de Formentera no és un treball gens fàcil, doncs no existeixen fonts escrites d'una història global. Trobam estudis sobre èpoques concretes que tenen una gran importància, però encara existeixen algunes èpoques fosques en la nostra història. Per començar hi ha dues qüestions a tenir en compte alhora de parlar de la nostra història: la relació que existeix entre la cultura de Formentera i la cultura d'Eivissa, sobre tot a partir del segle X, i la discontinuïtat de la presència humana a l'illa. Aquesta va estar deshabitada durant dos llargs períodes, amb una presència humana molt reduïda, inclòs arribant a ser nul·la. El primer és anterior a la conquesta romana i correspon a l'època cartaginesa d'Eivissa, el segon avarca de principis del segle XV fins principis del segle XVIII, època en la qual es va iniciar la repoblació.

      En aquests darrers anys s'ha dut a terme una sèrie d'excavacions que han donat una nova llum sobre els períodes més remots de la presència humana a Formentera. Abans d'aquestos descobriments es pensava que, contrastant amb el resta de les Balears, els restes més antics corresponien a l'època Púnica. Però durant l'estiu de 1974 es va descobrir el Monument Megalític de Ca Na Costa, de gran importància actualment. A La Mola podem trobar un recinte de 70m d'extensió on es va trobar ceràmica, a ras de terra, que coincideix amb la data de Ca Na Costa.

     El primer període, durant el qual l'illa va patir una reducció important de població, és una època fosca de la qual no es coneix res quasi. Mentre que per Eivissa és una època molt ben estudiada, degut a que es varen produir canvis molt importants tant a nivell cultural com a nivell humà. La fundació com a ciutat-factoria cartaginesa data de l'any 654 aC., el domini cartaginès durarà fins l'any 123 aC., en el qual Eivissa passarà a ser ciutat federada romana, però com la conquesta romana no va ser de caràcter destructiu, la cultura cartaginesa continuarà fins l'any 200 dC., aproximadament. A la Pitiüsa major els restes cartaginesos són molt abundants; mentre que, a Formentera són més bé reduïts.

     A pesar de la seva existència, no hi ha dades per fer una recopilació històrica de l'època. Les restes trobades són ceràmiques en la seva majoria, ja que no s'han trobat ni tombes ni vivendes que donarien testimoni de l'existència d'una població cartaginesa. Fet que fa que fins avui sigui un enigma de la nostra història, sobre el que hi ha molta cosa per aclarir.

     Període Tardorromà . Aquesta època va ser difícil per les Balears, degut que varen estar sotmesos a diverses dominacions, de pobles visigots, bizantins, vàndals, etc. D'aquesta època hi ha referències no confirmades sobre l'existència a La Mola d'un monestir Vàndal, en el segle V o VI. D'aquesta mateixa data està considerada la pila baptismal de l'esglèsia de Sant Francesc Xavier, d'alabastre importat i d'estil bizantí, encara que feta d'una forma rústica. La procedència d'aquesta Pila no és molt clara i es pensa que prové del citat monestir. Existeixen també restes d'un petit castell o "castellum" a la zona d'Es Caló, d'època romana.

     El següent període fou el de domini àrab, que va durar Desde finals del segle X fins el segle XIII. D'aquest període queden abundants restes: NORIAS, pous, cementiris, làpides fúnebres, sils per guardar el gra, ceràmica pintada, lucernes , etc. Però al llarg d'aquesta època tampoc varen cessar els actes de pillatge dels pirates. Entre ells els més conegut és el de la cova "des Fum" en el qual tres vaixells víkings governats pel príncep Sigurd de Noruega varen atacar i saquejar la cova, matant als seus defensors i robant els tresors que allí guardaven; això va ocórrer a l'any 1118.

Plànol del Castellum de Can Pins, fortificació d'origen romà.

     A l'any 1235 es va produir la reconquesta de les Pitiüses sota el regnat de Jaume I. El cap de l'expedició era l'arquebisbe Guillem de Montgrí. Aquesta presència durarà a l'illa fins el segle XV, en el qual es va produir la despoblació. D'aquesta època és la capella romànica de "Sa Tanca Vella" construïda en 1336 i restaurada actualment com a monument històric, situat a les afores de Sant Francesc Xavier. La hipòtesis sobre els motius de la despoblació del segle XV possiblement varen ser la greu crisi econòmica i social que va afectar Catalunya a mitjans del segle XIV i l'augment de la pirateria a la Mediterrània. A partir d'aquest moment i fins el segle XVIII Formentera romandrà sense habitants d'una forma continuada.


     Hi havia guardes de vigilància, doncs Formentera era la frontera entre Eivissa i les terres de més enllà de la mar. La nostra illa no era més que un punt de defensa per Eivissa.

      A l'any 1965 un decret oficial inicia el procés repoblador. La corona va fer donacions a dos Eivissencs, Marc Ferrer i Toni Blanc, d'una part de l'illa. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres intents de repoblació, en els segles XV, XVI, XVII, però no volia venir ningú per mor de la inseguretat . Però després va aparèixer una conjuntura favorable: va disminuir considerablement la pirateria, i per tant la inseguretat, el que afavoreix el procés repoblador de Formentera, que durarà fins el segle XVIII. D'aquesta època han quedat cinc torres de defensa i vigilància. En temps de guerra hi havia milícies mentre que en temps de pau només hi havia vigilants que avisaven de la més petita novetat. Poc a poc varen anar arribant pobladors que es varen anar instalant a les terres. Podríem considerar Marc Ferrer com el "Pare" dels actuals formenterencs . A partir de 1726 es funda el primer nucli estable de població a Sant Francesc, a partir d'aquest moment es podria dir que comença la història moderna de l'illa.