Formentera - La illa de Formentera - Platja de Formentera

En aquestes pàgines visitarem els restes del llarg passat històric de Formentera. Parlar sobre la història de Formentera no és un treball gens fàcil, doncs no existeixen fonts escrites d'una història global. Trobam estudis sobre èpoques concretes que tenen una gran importància, però encara existeixen algunes èpoques fosques en la nostra història. Per començar hi ha dues qüestions a tenir en compte alhora de parlar de la nostra història: la relació que existeix entre la cultura de Formentera i la cultura d'Eivissa, sobre tot a partir del segle X, i la discontinuïtat de la presència humana a l'illa. Aquesta va estar deshabitada durant dos llargs períodes, amb una presència humana molt reduïda, inclòs arribant a ser nul·la. El primer és anterior a la conquesta romana i correspon a l'època cartaginesa d'Eivissa, el segon avarca de principis del segle XV fins principis del segle XVIII, època en la qual es va iniciar la repoblació.

En aquests darrers anys s'ha dut a terme una sèrie d'excavacions que han donat una nova llum sobre els períodes més remots de la presència humana a Formentera. Abans d'aquestos descobriments es pensava que, contrastant amb el resta de les Balears, els restes més antics corresponien a l'època Púnica. Però durant l'estiu de 1974 es va descobrir el Monument Megalític de Ca Na Costa, de gran importància actualment. A La Mola podem trobar un recinte de 70m d'extensió on es va trobar ceràmica, a ras de terra, que coincideix amb la data de Ca Na Costa.

El primer període, durant el qual l'illa va patir una reducció important de població, és una època fosca de la qual no es coneix res quasi. Mentre que per Eivissa és una època molt ben estudiada, degut a que es varen produir canvis molt importants tant a nivell cultural com a nivell humà. La fundació com a ciutat-factoria cartaginesa data de l'any 654 aC., el domini cartaginès durarà fins l'any 123 aC., en el qual Eivissa passarà a ser ciutat federada romana, però com la conquesta romana no va ser de caràcter destructiu, la cultura cartaginesa continuarà fins l'any 200 dC., aproximadament. A la Pitiüsa major els restes cartaginesos són molt abundants; mentre que, a Formentera són més bé reduïts.

A pesar de la seva existència, no hi ha dades per fer una recopilació històrica de l'època. Les restes trobades són ceràmiques en la seva majoria, ja que no s'han trobat ni tombes ni vivendes que donarien testimoni de l'existència d'una població cartaginesa. Fet que fa que fins avui sigui un enigma de la nostra història, sobre el que hi ha molta cosa per aclarir.

Període Tardorromà . Aquesta època va ser difícil per les Balears, degut que varen estar sotmesos a diverses dominacions, de pobles visigots, bizantins, vàndals, etc. D'aquesta època hi ha referències no confirmades sobre l'existència a La Mola d'un monestir Vàndal, en el segle V o VI. D'aquesta mateixa data està considerada la pila baptismal de l'esglèsia de Sant Francesc Xavier, d'alabastre importat i d'estil bizantí, encara que feta d'una forma rústica. La procedència d'aquesta Pila no és molt clara i es pensa que prové del citat monestir. Existeixen també restes d'un petit castell o "castellum" a la zona d'Es Caló, d'època romana.

El següent període fou el de domini àrab, que va durar Desde finals del segle X fins el segle XIII. D'aquest període queden abundants restes: NORIAS, pous, cementiris, làpides fúnebres, sils per guardar el gra, ceràmica pintada, lucernes , etc. Però al llarg d'aquesta època tampoc varen cessar els actes de pillatge dels pirates. Entre ells els més conegut és el de la cova "des Fum" en el qual tres vaixells víkings governats pel príncep Sigurd de Noruega varen atacar i saquejar la cova, matant als seus defensors i robant els tresors que allí guardaven; això va ocórrer a l'any 1118.

El cap de l'expedició era l'arquebisbe Guillem de Montgrí. Aquesta presència durarà a l'illa fins el segle XV, en el qual es va produir la despoblació. D'aquesta època és la capella romànica de "Sa Tanca Vella" construïda en 1336 i restaurada actualment com a monument històric, situat a les afores de Sant Francesc Xavier. La hipòtesis sobre els motius de la despoblació del segle XV possiblement varen ser la greu crisi econòmica i social que va afectar Catalunya a mitjans del segle XIV i l'augment de la pirateria a la Mediterrània. A partir d'aquest moment i fins el segle XVIII Formentera romandrà sense habitants d'una forma continuada.

Hi havia guardes de vigilància, doncs Formentera era la frontera entre Eivissa i les terres de més enllà de la mar. La nostra illa no era més que un punt de defensa per Eivissa.

A l'any 1965 un decret oficial inicia el procés repoblador. La corona va fer donacions a dos Eivissencs, Marc Ferrer i Toni Blanc, d'una part de l'illa. Amb anterioritat ja hi havia hagut altres intents de repoblació, en els segles XV, XVI, XVII, però no volia venir ningú per mor de la inseguretat . Però després va aparèixer una conjuntura favorable: va disminuir considerablement la pirateria, i per tant la inseguretat, el que afavoreix el procés repoblador de Formentera, que durarà fins el segle XVIII. D'aquesta època han quedat cinc torres de defensa i vigilància. En temps de guerra hi havia milícies mentre que en temps de pau només hi havia vigilants que avisaven de la més petita novetat. Poc a poc varen anar arribant pobladors que es varen anar instalant a les terres. Podríem considerar Marc Ferrer com el "Pare" dels actuals formenterencs . A partir de 1726 es funda el primer nucli estable de població a Sant Francesc, a partir d'aquest moment es podria dir que comença la història moderna de l'illa.

El principal jaciment arqueològic de Formentera és sense cap dubte el Monument Megalític de Ca Na Costa, la data del qual aproximadament és del 2000-1600 aC. Mañá Angulo -arqueòleg- va publicar en 1956 una relació explicativa de 19 estacions arqueològiques. Gran part dels objectes descoberts des de 1904, any en el que es comença a disposar de informació, sÆhan trencat o han desaparegut. A les Pitiüses és amb en Roman i Calvet amb els quals el fet de buscar tresors arqueològics, passa a ser ciència arqueològica. Precisament la primera de les estacions ressenyades a l'article de Mañá es la del descobriment d'unes destrals de bronze: "...en la lengua de tierra que separa los estanques se encontraron en 1910 dos hachas de bronce y dos lingotes discoidales del mismo metal...". Les dues destrals s'exhibeixen al Museu Arqueològic d'Eivissa. El segon lingot figura a la col·lecció de P. Antoni Vives Escudero, sent desconeguda la seva ubicació.

Va ser en Jorge H. Fernández el que , en dos articles, de publicació quasi successiva, tractarà seriament aquests descobriment, en el primer escrit ho relaciona amb altres, de materials similars, trobats a Eivissa. (fins completar un total de vuit destrals, dos lingots i un punyal); al segon que venia a confirmar la seva tesis d'una població presencia, parla d'un descobriment similar a Formentera, a la finca denominada "Can Mariano Gallet", quan el seu propietari Josep Escandell preparava el terreny per sembrar va trobar vuit destrals més de bronze.

Durant el maig de 1954 quant en Friedrïch Oedl i el seu acompanyant Rudolf Huber, gaudien d'una breu estada a Formentera en la qual volien aprofitar per visitar les coves de l'illa. A la cova "d'es Riuets" (La Mola), una de les quals forma part del conjunt de les conegudes amb el nom de "Ses Mamelles" varen trobar fragments de ceràmica indígena que procedia del segon mileni aC.,; també varen recollir una peça de importació d'origen no determinat. segons el criteri de Jorge Fernández, "Es Riutes" podria estar relacionat amb el que es pensa que seria un recimpte fortificat, del qual parlarem més tard. Trias i Roca, arqueòlegs, es refereixen als descobriments de la cova en els seus treballs "...cuesta creerse que esta estación sea un lugar aislado de poblamiento en este sector de La Mola. Sin embargo, debajo de la cueva, en la costa, encontramos algunos fragmentos rodados de cerámica indígena, que podrían estar relacionados con un posible poblado". Tornant al conjunt situat quasi al límit del penyassegat de La Mola, al NO de la finca de "Can Ferrer", el qual en Jorge H. Fernández suposa que és un recimpte fortificat, no em de deixar de suposar que podrien ser restes d'enterraments. Avui en dia aquestos restes es troben molt derruïts i moltes de les seves lloses de cobertura han estat utilitzades per cercar les terres properes, però cap al 1960, la primera vegada que es va veure l'aparent murada , els restes de les càmares eren evidents per la gent.

A l'any 1974 es varen començar les tasques que donarien lloc a l'excavació i estudi primari de Ca Na Costa. A l'any 1979 es varen començar les obres del "Castellum de Can Pins" sita a la zona d'es Caló i d'època romana.

Un altre descobriment important, batejat amb el nom de Cercle d'Es Cap, són uns interessant monuments i construccions de pedra, que els arqueòlegs no varen poder arribar a salvar. Disposem de informes verbals que donen a n'aquests monuments el nom de "Es Palaus"; però això només ens informa sobre l'admiració que podien sentir els formenterencs moderns cap a aquestos vestigis tan importants. Hi ha constància de que varen existir més d'un d'aquestos cercles als seus voltants, avui en dia destruïts per complet. Un dels cercles no desapareguts està situat a una zona plana i té uns 13 m. de diàmetre. Jorge H. Fernández ho descriu de la següent manera: "En el interior del círculo se observan divisiones o compartimentos de forma oval, de reducido tamaño. La puerta de acceso está ubicada al Sur y aparentemente forma un ángulo, pero ello tal vez sea debido a que algunas de las piedras se han desplazado. al Norte falta todo un sector que ha sido arrasado para extraer cal de sus piedras. Parece difícil que pueda tratarse de un lugar de habitación dado el escasísimo número de fragmentos que hallados en dicha excavación". A uns 400m al NE del cercle es troba un poblat, el qual és el darrer jaciment arqueològic prehistòric investigat a Formentera. Aparentment ocupa uns 650 m2. La zona visible del poblat recorda , encara que el de Formentera sigui molt inferior, al mallorquí existent a Sant Llorenç.